Comprenia l’alta conca del Duero (arevacs i pelèndons), les valls del Jalón, del Jiloca i part de la conca central de l’Ebre (bel·les, tites i lusons) i les terres de més al nord d’aquesta part de l’Ebre fins als límits d’Aragó i Navarra (celtibers en sentit estricte). Hom distingia la Celtibèria ulterior, ocupada pels pelèndons i els arevacs, de la Celtibèria citerior, on hi havia els altres pobles esmentats. Per desconeixement geogràfic, alguns autors clàssics anomenen Celtibèria tota la Meseta castellana ( celtiber).