La Santa Cena ha tingut una iconografia abundant. Ja se'n troben mostres a l’art paleocristià (s. IV?, catacumbes de Sant Calixt) i als mosaics bizantins de Sant Apol·linar Nou de Ravenna (s. VI).
La composició, en pintura i baix relleu, anà al principi molt lligada al marc on havia d’ésser inclosa; la més habitual, bé que artificiosa, és la de disposar els apòstols, amb Jesús al centre, al darrere d’una llarga taula i de cara a l’espectador (Benedetto Antelami, s. XII, catedral de Mòdena; Leonardo da Vinci, 1495-98, refectori de Santa Maria delle Grazie, Milà), i arribà a solucions més àgils amb Tintoretto (1547, església de Santa Marcuola, Venècia) i, sobretot, amb el Manierisme i el Barroc.
Entre les representacions catalanes sobresurten el mural al Museu Diocesà de Vic (procedent de la Seu d’Urgell) i el frontal de Soriguerola (Museu d’Art de Catalunya), ambdós del s. XIII. En alguns retaules, a causa de la manca d’espai, la taula és enfocada longitudinalment (altar major de la seu de Tarragona, de Pere Joan, del s. XV). Unes altres representacions importants són la del retaule de Sixena, la del Museu Diocesà de Solsona, obra de Jaume Ferrer I i, sobretot, la del retaule de Sant Agustí (s. XV, Museu d’Art de Catalunya), de Jaume Huguet.
Posteriorment la versió més imitada ha estat la de Joan de Joanes (Madrid, Museo del Prado), tot i haver-hi solucions més interessants, com l’atribuïda a Francesc Ribalta o a Vicent Castelló (Museu de Belles Arts de València). Posteriorment, amb el progressiu predomini d’una temàtica laica en l’art, pocs són els exemples sobresortints (Santa Cena, 1955, de Salvador Dalí, a la National Gallery de Washington).