És la continuació del Centre Ecumènic de Barcelona, sorgit, el 1964, d’un grup de cristians catòlics i protestants, a l’origen del qual cal veure l’impuls donat pel pastor luterà suec Gunnar Rosendal (1954) i la difusió de la Pregària universal per la unitat dels cristians, aprovada (1959) pel bisbe de Sogorb Josep Pont i Gol i, en català (1960), pel bisbe de Vic Ramon Masnou. El Centre Ecumènic de Barcelona publicà (en doble edició, catalana i castellana) una “Circular” (1964-78). En la nova etapa, amb nom nou i amb estatuts propis, el Centre, en la mateixa línia anterior, promou trobades i conferències, canalitza i difon els actes de la Setmana de pregària per la unitat dels cristians, etc. La junta és composta per membres catòlics, protestants i ortodoxos, presidits, des del 1984, pel P. Joan Botam. Un dels grups que integra el Centre és el grup Irini, que promou el coneixement de l’Orient cristià, celebra regularment l’eucaristia en ritu bizantí (amb un cor propi) i publica el fullet “Irini”, com a suplement de l’antiga “Circular” del Centre.