OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Clotilde Cerdà i Bosch

Pseudònim de Esmeralda Cervantes
Música
Pseudònim de Esmeralda Cervantes
música mús
Arpista, coneguda artísticament amb el nom d’Esmeralda Cervantes.
Barcelona, 28 de febrer de 1862 — Santa Cruz de Tenerife, Canàries, 12 d’abril de 1926

Filla extramatrimonial de Clotilde Bosch, muller d’Ildefons Cerdà, aquest la desheretà el 1864 en conèixer el seu origen. Separat el matrimoni, mare i filla anaren a Madrid i després a Roma, on Clotilde rebé les primeres lliçons d’arpa. Infant prodigi, debutà a Viena l’any 1873 en un rèquiem celebrat en homenatge a Cervantes, d’on prengué el cognom artístic, completat amb el nom Esmeralda, amb el qual l’anomenà Victor Hugo. Sota la direcció de la seva mare, que aprofità els contactes aconseguits com a membre del seguici d’Isabel II, començà una projecció internacional: actuà a Londres davant de la reina Victòria i, de retorn a Barcelona, rebé un homenatge pels seus èxits. Fou nomenada arpista de la Reial Cambra a Lisboa, i actuà davant Eugenia de Montijo. En 1875-77 feu una gran gira per Amèrica, que la portà al Brasil, l’Argentina, l’Uruguai, Cuba, Xile, els Estats Units i el Perú, viatge que la consagrà internacionalment. De retorn a Europa actuà amb Franz Liszt (1879) i més tard fou cridada de nou al Brasil per l’emperador, que posà el seu nom al pont que unia el país amb l’Uruguai (1881). El 1883, després d’optar sense èxit a les oposicions al Conservatori de Madrid, s’establí a Barcelona, on ensenyà arpa i el 1885 obrí l’Academia de Ciencias, Artes y Oficios para la Mujer Esmeralda Cervantes, que hagué de tancar el 1887 per l’hostilitat de sectors influents a les seves idees favorables a l’emancipació de la dona i, possiblement, també per la seva condició de maçona (el 1879 havia ingressat a la lògia Lealtad, de Barcelona). Des d’aleshores visqué a Alemanya, Anglaterra i Grècia. Continuà les gires i fou durant quatre anys professora de música i concertista de l’harem del soldà d’Istanbul. El 1895 es casà amb un ric hisendat brasiler, i els anys 1907-17 fou professora d’arpa al Conservatorio Nacional de Mèxic. El 1919 es retirà definitivament i retornà a Barcelona, però per raons climatològiques es traslladà a Santa Cruz de Tenerife. Mantingué correspondència, entre d’altres, amb Víctor Balaguer i Jacint Verdaguer, i escriví una Historia del arpa (1885). Fou també molt notable en la seva trajectòria l’activitat filantròpica, que finançà amb nombrosos concerts benèfics.

Data de revisió: 
2020-07-22

Llegir més...