Estudià a Salamanca i sembla que fou vicari general de la diòcesi de Lleó i inquisidor a Sevilla i a Saragossa. Nomenat bisbe de Messina (1561), passà a Itàlia i assistí al concili de Trento des de la seva tercera etapa (1562-65). El 1563 fou nomenat arquebisbe de Salern, on reuní diversos sínodes diocesans. El papa Pius V el feu membre de la comissió que havia d’entendre a Roma en el procés de l’arquebisbe Carranza.
El 1568 fou nomenat arquebisbe de Tarragona, i el 1570 fou creat cardenal, però no arribà a la seu tarragonina fins el 1572. Aviat es destacà per la seva activitat: hi celebrà un concili provincial (1572-74), creà la Universitat de Tarragona (1572), per a la qual feu successives donacions fins a un total de vint mil lliures catalanes; obtingué del papa Pius V la supressió del convent d’Escornalbou, les rendes del qual foren destinades a la creació d’un seminari conciliar (1575); fundà també una casa de provació i noviciat de la Companyia de Jesús (1575).
Feu traduir al català els seus Avvertimenti per le persone ecclesiastiche... (Roma, 1568), impresos a Barcelona el 1573 per difondre l’esperit del concili de Trento. En el seu testament (octubre del 1575) deixà regulats minuciosament les rendes i el funcionament de la Universitat de Tarragona, fet que impedí que fos abolida per Felip V.