OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Ramon Alemany de Cervelló i de Cardona

Història
història hist
Senyor de Montagut, Querol, Subirats i Sant Martí Sarroca.
?, ? — ?, 1405

Funcionari reial, fill d’Hug de Cervelló i d’Elionor de Cardona. De jove estigué a Sardenya al servei reial (1354), i prengué part en la guerra de Castella. Pere III li vengué el mer imperi de Querol i de Montagut (1363). Assistí a les corts de Barcelona i de Tarragona (1368 i 1370) i a les de Montsó (1388). Regí la governació general de Rosselló i Cerdanya (1361) i fou castellà de Perpinyà. Fou enviat al rei de França per tal d’arranjar uns deutes entre les dues corts (1363). Nomenat governador de València a la mort de Garcia de Lloris (1370), des de l’any següent fins al 1376 fou sovint ambaixador a la cort pontifícia i a Castella per tal de fer la pau amb Enric II i de concordar el matrimoni del fill d’aquest amb Elionor d’Aragó. Llavors li fou donada l’administració del dret de quema, que tingué tota la vida. Així mateix, fou enviat a fer una lliga amb el rei de Navarra. En morir Berenguer d’Abella obtingué el càrrec de governador de Catalunya (1374) i intervingué en algunes qüestions amb l’arquebisbe de Tarragona pel senyoratge de la gent del Camp. Adquirí els castells de Subirats (1377) i d’Avinyó (1381). Pel seu intens treball a la cort, li fou posat com a lloctinent a la governació el seu fill Hug (1379). Ramon fou destituït del càrrec per malvolença dels seus enemics i substituït per Pere d’Avinyó. Gran amic de Joan I, fou rehabilitat per ell i nomenat de bell nou governador de Catalunya (1389). Tot seguit s’ocupà dels tractes matrimonials de la infanta Violant amb Lluís d’Anjou i de la pau amb Carles VI de França. El 1390 era ambaixador, encara, a Avinyó. Joan I li féu donació del castell de Sant Martí Sarroca (1391), on Ramon havia combatut abans contra el partit de Sibil·la de Fortià, i més endavant li vengué el lloc de Cabra (1393). Assistí a les noces de la infanta Joana (1392). Li fou creat el títol de conestable, o lloctinent de senescal, en absència de l’infant Martí. El càrrec de governador fou deixat sovint per Ramon a mans de lloctinents. El rei Martí li posà com a ajudant el seu fill Guerau Alemany (1397); però Ramon, fins que pogué, continuà recorrent els pobles catalans per afers de govern. Finalment, en veure'l vell i malalt, el rei li féu deixar el càrrec i el donà provisòriament a un altre fill, fra Guillem Ramon, comanador d’Alcanyís, i, en definitiva, a Guerau Alemany (estiu del 1404), tot prometent a Ramon que li restituiria el seu ofici quan es veuria amb forces per a regir-lo.

Col·laboració: 
MCo

Llegir més...