Entre el 990 i el 1035 els castells esmentats pertanyien als esposos Isarn i Il·lia, i entre el 1035 i el 1068, a llur fill Dalmau, marit d’Elisava.
La línia troncal de Castellfollit i l’Espluga fou iniciada per Hug (I) de Cervera, fill dels esmentats Dalmau i Elisava, que ja apareix alguna vegada (1038) amb el cognom Cervera. Vassall de Ramon Berenguer I, rebé rendes sobre Cervera (~1060) i prengué part en l’assemblea de Barcelona (1071) que aprovà la redacció dels Usatges. En fou fill Ponç (I) de Cervera, que es casà amb Beatriu, vescomtessa de Bas, i incorporà el vescomtat de Bas. El 1079 rebé part de l’Espluga de Francolí. Llurs fills Ponç de Cervera
La línia de Granyanella fou iniciada per Berenguer (I) de Cervera, senyor de Granyanella i de Vilagrasseta, fill d’un Dalmau que sembla el ja esmentat senyor de Castellfollit de Riubregós, casat amb Elisava, o un seu net homònim. Sembla que s’extingí amb els seus besnets Berenguer (III) de Cervera (mort d 1230) i Arnau (II) de Cervera (mort d 1250).
La línia de Juneda, Castelldans i Gebut fou iniciada per Guillem (I) de Cervera, versemblantment germà de Berenguer de Cervera, el fundador de la línia de Granyanella i, per tant, també germà, o besnebot, del senyor de Castellfollit, Hug de Cervera.
La branca de Gebut i Algerri fou iniciada per Ramon de Cervera, senyor de Gebut, Algerri, Timor, Pujalt, Prats, Rubinat, Sant Antolí, Calaf, Freixenet, Montoliu, Montlleó, Torres de Segre i la Guàrdia dels Prats, segurament fill de Guillem (III) o, potser, de Guillem (II) el Gros; fou una altra gran personalitat: ajudà els Foix contra Ermengol VIII d’Urgell (1198), però sofrí una gran desfeta a Agramunt (1202) i hagué de signar després el conveni de Lleida (1203). Fou també defensor de la comtessa Aurembiaix i, més tard, un dels caps de la facció dels Montcada contra la dels Cardona (1226); participà en el conveni de Tàrrega del 1236; morí poc temps després i fou soterrat a Poblet. El seu fill, Jaume de Cervera, senyor de Gebut i de Meià, fou figura de relleu. Participà en la conquesta de Mallorca i, més tard, fou tutor del comte Àlvar d’Urgell (1253) i un dels caps de la gran revolta nobiliària del 1260 contra Jaume I i els Montcada. Morí vers el 1276, deixant una filla, Aldonça de Cervera, casada amb Pere d’Ayerbe, baró d’Ayerbe, fill natural de Jaume I. El copiós heretatge dels Cervera de Juneda, Castelldans i Gebut era repartit, el 1358, entre Lluís Cornell (Gebut, la Guàrdia Lada, Castelldans, Arbeca), besnet dels esmentats Aldonça de Cervera i Pere d’Ayerbe, i el vescomte de Vilamur (Juneda), segurament hereu d’alguna pubilla Cervera. En el llinatge hi hagué també Ramon de Cervera, bisbe d’Elna (1224) i abat de Poblet (1224-29).