Deixeble de Carissimi a Roma (1640-45), esdevingué mestre de capella a Florència (1646), tenor de la capella pontifícia (1660) i segon mestre de capella de Leopold I a Viena (1666-69). Hom en coneix nombroses cantates de cambra i motets a diverses veus, però es distingí principalment com a compositor d’òperes, entre les quals destaquen L’Orontea (1649) i Il pomo d’oro (1667). Féu una síntesi de tots els elements d’art líric i dramàtic esparsos per Itàlia. L’equilibri entre àries i recitatius, iniciat per Monteverdi i mantingut per Cavalli, es trenca amb Cesti a profit de les àries, on es concentra tot l’interès musical.