Profundament influïda per les idees de la deshumanització de l’art vigents els anys trenta, publicà Estación ida y vuelta (1930), obra monologada d’àmplia varietat temàtica. Col·laborà activament en la revista “Hora de España” fins el 1939, que s’exilià. Memorias de Leticia Valle (1945) i La Sinrazón (1960) continuen dins la seva concepció estètica de la novel·la, mentre que en l’obra Barrio de maravillas (1976) es decanta cap a una remembrança joiosa dels records de la seva infantesa i joventut, que prosseguirà a Alcancía: Ida (1940-66) y Vuelta (1967-80) (1982) i a Acrópolis (1984). Amb el títol d'Icada, Nevada, Diada (1971) publicà la totalitat dels seus relats.