OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Gran Chaco

Regió
Argentina    Bolívia    Brasil    Paraguai
Mapa de la regió del Gran Chaco
© fototeca.cat
Regió de l’Amèrica Meridional entre els Andes, a l’oest, el riu Paraguai, a l’est, els Llanos de Chiquitos, al nord, i el riu Salado, al sud (uns 800000 km 2 : uns 1400 km de nord a sud i 600-700 km d’oest a est).
Extensió: 
800.000 km2

S'estén per Bolívia, el Paraguai i l’Argentina. És formada per un sòcol cristal·lí recobert per terrenys al·luvials i loess inclinat vers l’est. Hom hi pot distingir tres regions: el Chaco Boreal entre els Llanos de Chiquitos i el riu Pilcomayo, el Chaco Central entre el Pilcomayo i el Bermejo, i el Chaco Austral entre el Bermejo i el Salado. El clima hi és tropical, amb oscil·lacions diàries de la temperatura molt acusades i amb una pluviositat que disminueix d’est (1 100-1 300 mm anuals) a oest (menys de 400 mm) i que, sobretot a l’estiu, provoca el desbordament dels rius, que inunden la regió. Coberta antigament de llacs, dels quals hi ha restes als salares i fangueres, com els Bañados de Izozog, és actualment una gran conca endorreica, i només els rius Pilcomayo i Salado travessen la regió d’oest a est per desembocar al riu Paraguai. La vegetació és bàsicament constituïda per boscs tropicals xeròfils poc o molt esclarissats. Els arbres dominants, sobretot a la part oriental, són el quebratxo blanc ( Aspidosperma quabrecho ) i el quebratxo vermell ( Loxopterigium lorentzii ). A les depressions que conserven una mica d’humitat després de les pluges, hi creixen claps de gramínies i palmerars de carandaí ( Copernicia cerifera ). Cap a l’oest, de clima encara més eixut, alternen els boscs del tipus dels dels vessants inferiors dels Andes, amb palo borracho ( Chorisia insignis ), palo blanco ( Solanum verbascifolium ), i els matollars pobres xeròfils. La fauna, tot i presentar influències importants de la regió brasileroparaguaiana, s’acosta més a la de la Pampa, amb rosegadors com el mara ( Dolichotis patagonica ) i ocells com el nyandú ( Rhea americana ) i el voltor reial ( Sarcoramphus pampa ). Les fonts de riquesa del Chaco, a més de l’explotació del petroli, descobert el 1931, són l’explotació forestal i la mineria (estany), i actualment hi adquireixen molta importància les plantacions de cotó i te. La veritable colonització fou iniciada pels generals Roca i Victórica (1884-85). El Chaco caigué sota la jurisdicció de la ciutat d’Asunción i passà a formar part de la seva governació i intendència. La seva situació (frontera amb l’Argentina, el Paraguai i Bolívia) originà fortes discussions a causa dels seus límits, discussions que s’agreujaren amb la descoberta del petroli, i donà lloc a l’anomenada guerra del Chaco (1932-35), que definí els límits actuals.

Col·laboració: 
MJO / JMC / TGR

Llegir més...