Passà a Prússia el 1790, amb els seus pares, fugitius de la Revolució Francesa. Seguí la carrera militar a Berlín. Publicà poemes al Berliner Musenalmanach (1803-05), que ell mateix fundà amb altres escriptors. Passà a França el 1807 i, el 1811, fou hoste de Madame de Staël a Suïssa. Estudià ciències naturals a Berlín i, entre el 1815 i el 1818, féu un viatge al voltant del món, que descriví a Reise um die Welt mit der Romanzoffischen Entdeckungsexpedition (‘Viatge al voltant del món amb l’expedició descobridora de Romanzoff’, 1821). Dirigí el jardí botànic de Berlín. Introduí el concepte d’alternança de generacions (1819). La seva obra màxima, Peter Schlemihls wundersame Geschichte (‘La meravellosa història de Peter Schlemihl’, 1814), és la novel·la d’un home que vengué l’ombra al diable, i reflecteix les contradiccions de l’autor, oficial alemany contra França, el seu país d’origen. Com a poeta, fou un dels millors conreadors de balades i altres formes romàntiques amb criteri popularista i social.