Fill d’un ebenista, ingressà al taller del pintor Cazes, que li inculcà l’afecció als flamencs i als holandesos. El 1728 es féu conèixer amb La Raie ouverte (Musée du Louvre) i altres natures mortes. El mateix 1728 ingressava a l’Académie Royale de Peinture et de Sculpture. A partir del 1733 incorporà a les seves obres la figura humana ( Dame cachetant une lettre , palau de Charlottenburg, Berlín). Exposà regularment al Salon des del 1737 fins a la seva mort. La seva extensa producció consta bàsicament de natures mortes i pintura de gènere. Enamorat de la matèria, en les seves composicions —molt pigmentades— presenta els objectes més humils plens d’interès i de fascinació ( Pipe et vase à boire , Louvre). En les pintures d’escenes, la vida quotidiana de la petita burgesia parisenca, especialment dones i nens, hi apareixen amb una dignitat desconeguda anteriorment en la pintura francesa. Vers el 1770 l’afebliment de la vista l’impulsà a substituir la tècnica de l’oli per la del pastel (retrat de la seva dona i tres autoretrats).
Dona llegint amb nen , de Jean-Baptiste Siméon Chardin
© Corel Professional Photos
Pintor francès.