Assolí la màxima esplendor a la primera meitat del s XII amb els mestres Bernat de Chartres, Gilbert de la Porrée, Thierry de Chartres, Guillem de Conches i Claremband d’Arras, als quals hom sol afegir Bernat Silvestre i Joan de Salisbury. El moviment pot ésser definit com un renaixement platònic i humanista de signe cristià. Aquest platonisme, inspirat especialment en el comentari de Calcidi al Timeu, es tradueix en una posició realista en el problema dels universals i en una concepció de l’univers com una jerarquia de formes. Quant a l’humanisme, es manifesta en una gran curiositat científica i en una àmplia obertura a autors profans de l’antiguitat.