De talent precoç, el 1831 fou deixeble d’Ingres, i a disset anys ja fou admès al Salon. El 1840, a Roma, retratà Lacordaire (Louvre). Viatjà per Algèria (1846), i des d’aleshores conreà sovint la temàtica oriental, típicament romàntica (Toilette d’Esther, 1841, Louvre; Genets àrabs, 1851, Musée des Beaux-Arts, Lió). Hom el considera un terme mitjà entre el seu mestre, amb el qual tanmateix no congeniava (Tepidarium, 1853, Louvre), i Delacroix (il·lustracions d'Othello, 1844). Especialment atret per la figura femenina (Les dues germanes de l’artista, 1943, Louvre), n'ha deixat nus d’una delicada elegància (Nimfa adormida —retrat de l’actriu Alice Ozy—, 1850, museu Calvet d’Avinyó). En la seva darrera etapa féu diversos murals a París: Chapelle des Fonts de l’església de Saint-Roch, el Davallament de la Creu, a la de Saint-Philippe-du-Roule, els de la gran escala de la Cour des Comptes (1844-48), conservats en part al Louvre.