Deixeble de G. Bachelard i A. Kojève, el 1945 ingressà al CNRS amb la tesi La naissance de l’historie: la formation de la pensée historique en Grèce. Fou membre fundador del departament de filosofia de la Universitat de Vincennes (1925), on ensenyà fins el 1982. El seu pensament és una interpretació de l’evolució de les ideologies polítiques i de la filosofia des d’una òptica marxista. Ultra la tesi ja esmentada, les seves obres inclouen: Platon (1964), Histoire des idéologies (1978), Histoire des idées politiques (1982).