Abans del seu primer llargmetratge professional, Los viejos escolares (1974), havia dirigit diversos films en formats subestàndards. Amb El desencanto, paràbola documental entorn de la família Panero, demostrà una notable capacitat tècnica. Altres films seus són A un Dios desconocido (1977), Dedicatoria (1980), Las bicicletas son para el verano (1984), Las cosas del querer (1989), Las cosas del querer, segunda parte (1993), Besos para todos (2000), El año del diluvio (2004), Camarón (2005), etc. El 2007 col·laborà també en el muntatge teatral col·lectiu Estriptis (amb M. Gas, S. Picó i altres).