Professor de cardiologia de la facultat de medicina de Mèxic, de la qual fou director (1933), fundà l’institut de cardiologia de Mèxic (1944), i fou president de la Societat Internacional de Cardiologia (1958-62) i del IV Congrés Mundial d’aquesta especialitat (1962). Fou rector de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (1961-66). És autor de més de dos-cents treballs, entre els quals sobresurten Lecciones de clínica cardiológica (1931).