Conegué a fons les lletres gregues i visqué una vida lliure. Viatjà per Europa. Fou secretari d’ambaixada a Londres. Al començament de la Revolució Francesa tornà a París, il·lusionat amb les noves idees, però aviat denuncià els excessos revolucionaris, en particular en el “Journal de Paris”, que ell havia creat juntament amb uns amics. Perseguit i finalment detingut, a la presó retocà les seves obres i escriví La jeune captive i els Iambes . Fou condemnat a mort i guillotinat. En vida, publicà únicament poemes solts, i el 1819 Henri de Latouche li edità l’obra, avui encara incompleta. Chénier escriví Bucoliques, Élégies i deixà inacabats dos grans poemes filosòfics i científics: Hermès , que havia de constituir un estudi de les diverses formes socials de l’home des del seu estat salvatge, i L’Amérique , que havia de constar de dotze mil versos, tres-cents dels quals s’han conservat. Adscrit al neoclassicisme, recreà una antiguitat sensual, expressada amb simplicitat i un gran sentit de l’harmonia. La seva obra assenyalà la fi del classicisme i l’inici del Romanticisme. Umberto Giordano compongué una òpera (1896) centrada en el seu procés i mort.