Es doctorà en ciències a la Soborna i fou pensionat per a estudiar la fisiografia d’Andorra. En esclatar la Primera Guerra Mundial s’exilià a Catalunya, on entrà en contacte amb els geògrafs del país, especialment amb Pau Vila i amb Jaume Marcet. Després d’una primera etapa d’investigació, durant la qual estudià Andorra, l’Urgellet, la Cerdanya i la regió volcànica d’Olot, es dedicà a treballs generals de caire divulgador. És autor del mapa topogràfic d’Andorra (1925) i col·laborador del Servei Geogràfic de Catalunya (1921) i del mapa geològic de Catalunya (1926). Residí a Sant Boi i donà classes a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat Autònoma, alhora que es llicenciava en medicina a Barcelona. En esclatar la guerra civil de 1936-39, tornà a Bretanya. Introduí a Catalunya els mètodes de la geografía física de Martonne. Publicà, entre altres, Le Quaternaire dans les Pyrénnées Catalans (1908), Barcelone et la Catalogne (1912), Le Montserrat (1924), Andorra (1925) i, sobretot, els volums de l’"Enciclopèdia de Catalunya”, El paisatge de Catalunya (1928), el més reeixit, Geologia de Catalunya (1930, 1932) i Geografia Física de Catalunya (1934).