estil Chicago

m
Música

Estil de jazz practicat a Chicago en 1919-30 pels joves músics blancs que s’iniciaren en la música dels negres que hi emigraren, procedents de Nova Orleans.

Es distingí per la sensació d’unitat creada en les realitzacions d’inspiració col·lectiva, per les ambicions tècniques perfeccionistes i per la influència de la música culta i folklòrica europea. En fou el representant més destacat el trompeta Bix Beiderbecke.