D’una família de samurais, serví un cortesà de Kyoto fins a 20 anys. Decidí de dedicar-se al teatre i ingressà a la companyia Miyako-Za, de Kyoto, dedicada al kabuki. Hi féu d’escenògraf, director i autor. Passats els 30 anys, començà a escriure drames per a putxinel·lis (ningyō-jōruri). El 1690 s’establí a Osaka, on s’associà amb el cantant i músic Takemoto Gidayū. La col·laboració durà vint anys. Conreà el gènere sewa jōruri, de peces protagonitzades especialment per comerciants i cortesanes. El tema del suïcidi de dos amants es repeteix a Sonezaki Shinjû (‘Suïcidis d’amor a Sonezaki’, 1703), Shinjû Ten no Amijima (‘Suïcidi d’amor a Amijima’, 1720) i moltes altres obres. En la seva abundant producció predominen peces del gènere jidai jōruri, de tema històric i amb personatges pertanyents a la classe dels samurais. És d’aquest gènere la seva obra més important, Kokusenya Kassen (‘Les batalles de Kokusen’, 1715), on són reflectides les contradiccions entre passions individuals i deures socials. Chikamatsu ha estat anomenat el Shakespeare japonès.