Deixeble de l’escultor Manuel Ramos, el 1948 anà Madrid, on continuà la formació a l’Academia de San Fernando, que completà amb una estada a la Fine Arts School of Arts de Londres (1952-53), ciutat on descobrí l’escultura contemporània, especialment Henry Moore. Al seu retorn, treballà amb Manolo Millares. El 1955 s’establí a Madrid, on poc després feu la primera exposició. Amb Millares, Antonio Saura i d’altres formà el grup El Paso. La seva obra s’inclou en el camp de l’abstracció i té com a leitmotiv característic l’ús d’espirals. Des dels anys setanta la seva obra plàstica i alguns textos seus, així com l’adhesió a diversos manifestos, reivindicà la identitat canària. El 1979, amb la sèrie d’escultures Afrocanes, obtingué reconeixement internacional. Feu treballs importants d’escultura monumental en espais públics, entre d’altres Mediterránea (1972, a Madrid), Lady Harimaguada (1996, a Las Palmas) i l’espiral a la cúpula del Parlament de les Canàries (1999). Fou fundador del Centro Canario de Bellas Artes de Las Palmas (1991), que dirigí fins el 2002. Rebé, entre d’altres, el primer premi en la Biennal Internacional d’Escultura de Budapest (1978), el Premio Nacional d’arts plàstiques (1980), la Medalla d’Or del mèrit en les belles arts (1985), el Premio Canarias d’arts plàstiques (1986) i la Medalla d’Or del Círculo de Bellas Artes (2001), institució que presidí del 1982 al 1992.