Fou dirigit pel bretó Jean Cottereau, anomenat Chouan (en bretó, ‘òliba’); els adeptes foren anomenats chouans. L’aixecament recollia les tendències adverses al centralisme jacobí, l’oposició als atacs de la Convenció al sacerdoci i, sobretot, la resistència al reclutament militar (lleva de 300 000 homes decretada pel febrer del 1793). La Chouannerie se sumà a la insurrecció de La Vendée, i no fou sufocada fins a l’inici del 1800. Sobre aquest tema, Balzac escriví la novel·la Les Chouans.