Nasqué en una família de músics, estudià diversos instruments i tocà a la banda dels seus germans. El 1938 entrà a la Jeter-Pillars Band com a guitarrista. En sentir Eddie Durham, pioner de la guitarra elèctrica, adoptà aquest nou instrument i destacà de seguida com un gran i innovador solista. El 1939 fou contractat per Benny Goodman, que el mantingué de solista al seus sextet i big band, formacions que incloïen alguns dels músics més avantguardistes de l’època. Feu nombrosos enregistraments, en els quals es destaquen els efectuats juntament amb Benny Goodman, Lionel Hampton i Edmund Hall.
Conegut ja com el millor guitarrista del moment, fou també assidu de les jam-sessions que s’organitzaven al club Minton’s de Nova York, on germinava la llavor d’un nou estil, el bop, del qual esdevindrà un dels representants capdavanters. Dotat d’una extraordinària imaginació melòdica i rítmica, la seva música posseïa un swing molt intens. Innovà en el camp harmònic, utilitzant els acords alterats.
Christian posà la guitarra elèctrica`al mateix nivell que els saxofons i les trompetes i anava pel camí de convertir-se en un dels pares del jazz modern, però la seva carrera es veié truncada en morir de tuberculosi a vint-i-cinc anys.
El seu llegat fou molt important i influí decisivament en els principals guitarristes posteriors, com Wes Montgomery.