El seu culte, de tipus orgíac, fou acceptat per Roma el 204 aC, bé que els seus aspectes externs (emasculació dels gallus o iniciats durant el furor místic, acció que el dret romà castigava) feren que el senat el limités, i restà en mans dels immigrats orientals fins que fou reinstaurat per Claudi. La festa era celebrada a l’equinocci de primavera; començava amb planys fúnebres i s’acabava amb l’alegria de la resurrecció. Cíbele era representada asseguda, damunt un carro tirat per lleons, i amb el corn de l’abundància.