Els seus antecedents són l’obra crítica d’Alex Viany, pròxima al neorealisme, i els films de Nelson Pereira dos Santos. Definit teòricament pel manifest A estética da fome de Glauber Rocha com un cinema del Tercer Món, popular, revolucionari, que adopta postures radicals i anticolonials.
Els autors més importants del moviment han estat G. Rocha, Nelson Pereira dos Santos , Roberto Santos i Rui Guerra, entre d’altres.