Actualment comprèn les províncies administratives de Bengasi, Darna i Al-Bayḍā’. Morfològicament hom distingeix, al nord, l’altiplà de Ǧabal al-Aḫḍār, de calcàries miocèniques carstificades, amb restes de boscs que el feren famós a l’època clàssica, i que és alhora una àrea prou humida, amb pluges de tipus mediterrani que fan possible l’agricultura (cereals, oli, vi, tabac, dàtils); al centre, una gran depressió sinclinal estèpica; i al sud, una àrea pedregosa i desèrtica que s’eleva cap als massissos muntanyosos del Sàhara. El principal recurs econòmic són els jaciments petrolífers (Bi'r Zalṭan, Waha) descoberts el 1959, units per oleoductes amb els ports de la Mediterrània, des d’on hom exporta el petroli i el gas natural en brut cap a Europa. La meitat de la població és nòmada o seminòmada, dedicada a la ramaderia (cabres, ovelles, camells); la resta viu al nord, on hi ha les ciutats principals, com Bengasi, la capital, Ṭubruq, antiga base naval italiana, Marsā, Al-Burayqa, terminal d’oleoductes, Darna, Agedàbia. Prengué nom de la capital, Cirene, fundada al s VII aC. Les lluites entre les ciutats de Barce i Cirene la feren esdevenir satrapia persa. Després entrà en un període de magnificència i autonomia, gràcies també a la seva rica agricultura, fins que el 331 aC Cirene se sotmeté a Alexandre el Gran. Amb els Ptolemeus tornà l’esplendor a la Cirenaica, especialment a les zones costaneres. L’any 75 aC fou incorporada com a província de l’imperi Romà, i en fou el primer governador Luci Corneli Lèntul. Sota August fou considerada província senatorial. L’emperador Adrià intentà de repoblar-la i hi fundà Adrianòpolis. Amb Dioclecià, Creta se separà de Cirenaica, que fou dividida en dues províncies: Líbia Inferior, a l’est, i Líbia Superior, a l’oest. Conquerida pels àrabs el 641, passà a formar part de l’imperi Otomà (s XVI) fins el 1911, que els italians la conqueriren. El 1934 la inclogueren dins la Líbia italiana. Durant la Segona Guerra Mundial fou escenari de nombroses batalles entre els italians i els britànics, fins que el 1942 passà a l’administració militar britànica. Amb la independència de Líbia (1951), Cirenaica hi fou inclosa.