Ciril de Tessalònica

(Tessalònica, 826 — Roma, 869)

Monjo.

El seu nom propi, que canvià poc temps abans de la mort, era Constantí. És anomenat apòstol dels eslaus, juntament amb el seu germà Metodi. A Constantinoble fou deixeble de Foci i adquirí fama de filòsof. Evangelitzà els khàzars (860) i, juntament amb el seu germà, Bohèmia i Moràvia, cridats pel duc Rostislav (861). Coneixedor de la llengua eslavònica, parlada també a la seva regió d’origen, Macedònia, hi traduí els texts bíblics i litúrgics (de ritu romà). Per a això creà un alfabet, conegut amb el nom de glagolític, tot i que és el ciríl·lic el que porta el seu nom. Malvists per la jerarquia germànica, foren defensats pel papa Adrià II en l’ús de l’eslau en la litúrgia. Ciril morí poc temps després i fou enterrat a l’església romana de Sant Climent. El 1985 Joan Pau II el proclamà, juntament amb sant Metodi, patró d’Europa. La seva festa se celebra el 14 de febrer.