És una calma de gran superfície (80 km2), allargassada entre les valls de l’Isàvena (Baixa Ribagorça), a ponent, i la Noguera Ribagorçana (Alta Ribagorça), a llevant, i limitada per la vall de Castanesa (als termes de Bonansa i Espés), al nord, i els contraforts de la serra de Berganui, al sud. Correspon a una cobertora horitzontal de conglomerats postorogènics, estesa damunt les estructures alpines de plegament. La xarxa hidrogràfica l’ha fragmentada en una carena principal, composta de nord a sud per la Creu de Bonansa (1.765 m), els Cavallets (1.706 m), el tossal del Cis (1.759 m) i la roca Cirera (1.757 m), amb valls laterals encaixades on hi ha els nuclis de Betesa i de Sant Orenç, a l’est, i de Calbera i Beranui, a l’oest. Al vessant septentrional del tossal del Cis, dins el terme de Beranui (Baixa Ribagorça), hi ha el santuari del Cis, on és venerada la Mare de Déu del Cis.
Vista de la serra del Cis
© Carolina Latorre Canet