Inspirada en la teoria de la ciutat jardí d’Ebenezer Howard i en l’anàlisi organicista, l’ànima i el cervell d’aquesta societat fou Cebrià Montoliu. En exiliar-se voluntàriament el 1920, passà la direcció a Nicolau M.Rubió i Tudurí. La primera junta directiva fou presidida per Joan A.Güell (i en formaren part Josep Puig i Cadafalch i Frederic Rahola, entre d’altres). Els seus objectius eren la descentralització de l’aglomeració urbana de Barcelona, la reintegració del treball humà dins la natura i la protecció del paisatge. Creà un arxiu sobre urbanització, habitació i cultura cívica, i una oficina informativa sobre qüestions d’urbanització i construcció; organitzà cicles de conferències, i edità llibres i la revista Civitas . La vida de la societat tingué el seu punt culminant en l’Exposició de Construcció Cívica i Habitació Popular (1916), primera anàlisi orgànica de Barcelona.
Projecte d’urbanització de les Corts de Sarrià patrocinat per la societat cívica 'Ciutat Jardí'
© Fototeca.cat