Les cases, amb teulats a doble vessant de llicorella, s’esglaonen pel pendís. L’església parroquial és dedicada a sant Romà; és mencionada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 839. És un edifici rectangular, amb l’altar a ponent. Al costat de la façana, amb portal rectangular, a llevant, es dreça el campanar de torre, potser del segle XVII. L’església ha estat reconstruïda en època més recent; conserva, però, fragments d’un mur més antic, que es prolonga més enllà de la façana i, també, una capella quadrada amb finestra de biaix interior. Vora el poble hi ha les ruïnes de la capella de Sant Bernabeu. Civís era antigament vila closa i així es documenta en el Spill del 1519. La festa major s’escau el tercer diumenge d’octubre i també es fa el primer diumenge de juliol la festa del Roser.
Els castells de Civís i d’Aós antigament foren posseïts pels Caboet en feu de l’Església d’Urgell. Així, és documentat que Guillem Guitard de Caboet, pel seu testament del 1110, llegà els dits castells a l’Església d’Urgell, tot disposant que la seva filla Ermengarda els posseís en feu per aquella. El 1199 els béns i feus de la casa de Caboet s’integraren en els dominis dels vescomtat de Castellbò. A la primeria del segle XVI (1519) els llocs de Civís i Aós s’integraven dins el quarter de Ciutat del vescomtat de Castellbò. A Civís hi havia un lloctinent del batlle de Ciutat. Els homes de Civís i d’Aós havien de fer guaites i obres al castell de Ciutat, i també host i cavalcada a requeriment del vescomte.
L’antic terme de Civís, que fou municipi independent fins el 1970, comprenia, a més, els pobles d'Argolell, Asnurri, Aós i el llogaret d'Arduix; hi ha també nombroses bordes esparses com les de Conflent, Cortvassill, Llosar, Vallbiguera i Sobirà. Actualment, Civís constitueix una entitat municipal descentralitzada.