El 1080 Adelaida Guadald cedí el lloc (on a la fi del segle IX ja hi havia una església alçada per Baió i potser una cel·la monacal) al monestir de Cluny, i, malgrat l’oposició, l’abadia de Sant Cugat del Vallès el sotmeté al de Sant Pere de Casserres (els priors de Clarà foren monjos de Casserres fins el 1359), dependència que es trencà al segle XV amb la introducció de priors comendataris. El 1597 fou unit definitivament a la mensa capitular del nou bisbat de Solsona, que l’arrendà als Marc d’Òrrius, després senyors del lloc. L’església, ja sense culte el 1730, restaurada vers el 1920, és obra de la fi del segle XIII o del començament del XIV, gòtica, amb molts elements d’una altra, romànica, anterior; la nau és quasi quadrada, així com el presbiteri; hi ha restes de les edificacions priorals. Procedeixen de Clarà els dos sarcòfags de pedra de la façana de l’església d’Argentona.
Sant Pere de Clarà
© Fototeca.cat