Membre d’Esquerra Republicana, durant la guerra civil de 1936-39 tingué un paper destacat en l’organització de l’evacuació dels ferits de guerra cap a França des del seu càrrec de comissari polític dels hospitals de l’exèrcit de la República. Acabada la guerra, s’exilià a Françà, on dugué a terme nombroses activitats d’ajuda a d’altres exiliats i on, a la Segona Guerra Mundial, participà en la Resistència. El 1949 es traslladà a Andorra, on endegà diversos comerços i inicià diverses empreses dedicades a l’obertura i el desblocatge d’algunes rutes de muntanya, la més coneguda de les quals fou la del port d’Envalira al trànsit automobilístic. Fou, així mateix, un dels màxims impulsors del Túnel del Cadí, del qual feu els primers plànols ja el 1966. Fou pare dels músics Lluís i Gerard Claret i del periodista Andreu Claret.