Lluís Claret i Serra

(Andorra la Vella, 10 de març de 1951)

Actuació de l’Orquestra Nacional d’Andorra i en un primer pla els germans Gerard i Lluís Claret i Serra, violinista i violoncel·lista respectivament

© Fototeca.cat

Violoncel·lista.

Fill d’Andreu Claret i Casadessús. S’inicià musicalment a Andorra, i després amplià la seva formació a Barcelona, París i Bloomington (EUA). A disset anys, Pau Casals l’encoratjà a aprofundir els seus estudis de violoncel. Es formà amb Enric Casals al Conservatori Superior de Música del Liceu, amb Radu Aldulescu al Conservatori Europeu de París i amb Eva Janzer i György Sebök a la Universitat de Bloomington. És membre fundador del Quartet Ciutat de Barcelona. Guanyà el premi Beethoven del Concurs Internacional Gaspar Cassadó (Florència, 1973) i els primers premis dels concursos internacionals de Bolonya (1975), Pau Casals de Barcelona (1976) i Mstislav Rostropovič de La Rochelle (1977).

Ha desenvolupat una intensa tasca pedagògica des de l’Escola de Música de Barcelona, que fundà amb el seu germà Gerard i amb Albert Attenelle, i als conservatoris d’Andorra, Tolosa i Bolonya.

La seva trajectòria concertística, tant en solitari com acompanyat per orquestres simfòniques o en grups de música de cambra, ha estat reconeguda pel públic i la crítica. L’any 1993 enregistrà per a Auvidis Valois la integral de les suites de Bach per a violoncel sol, que posteriorment interpretà al TNC (1997-98), i el 1996 estrenà a Barcelona Elegía, de Joan Guinjoan, obra que tornà a interpretar dos anys més tard al Festival de Peralada.