Esdevingué poeta oficial de l’Imperi, del qual ha estat considerat la darrera gran figura. Autor dels poemes Gigantomaquia (‘Lluita de gegants’) i De raptu Proserpinae (‘El rapte de Proserpina’), incomplets, excel·lí sobretot en tractar la realitat immediata — De bello gotico (‘La guerra dels gots’), De consulato Stiliconis (‘El consolat d’Estilicó)—, on expressa l’admiració del seu temps per l’antiga grandesa de Roma.