Destacat militant de les Juventudes Comunistas des del 1933 i, més tard, del PCE, després de la Guerra Civil de 1936-39 s’exilià i accedí a l’executiva del partit. Un dels inspiradors ideològics d’aquest, en fou expulsat (1965), juntament amb Jorge Semprún, per desacord sobre el caràcter —socialista o democràtic— que hauria de tenir una revolució comunista a l’Estat espanyol. Després de l’expulsió, amb Semprún s’incorporà a l’editorial de l’exili El Ruedo Ibérico i impulsà la revista Cuadernos del Ruedo Ibérico. El 1975 retornà de l’exili i s’afilià al PSOE. És autor de Las divergencias en el partido (1964), La crisis del movimiento comunista. De la Komintern al Kominform (1970), Documentos de una divergencia comunista (1978) i La oposición en el “socialismo real” (1981). Dirigí la Fundación Pablo Iglesias.