Amic de Klopstock i de Herder, el qual l’influí. En les seves poesies exaltà la natura i cercà un llenguatge simple i popular: Der Mond ist aufgegangen (‘Ha sortit la lluna’), Wiegenlied (‘Cançó de bressol’), etc. Dirigí la revista “Wandsbecker Bote” (1771-75), títol que utilitzà com a pseudònim i que respon al nom del barri d’Hamburg, Wandsbeck, on habità. Les seves obres foren publicades amb el títol: Sämmtliche Werke des Wandsbecker Botes (‘Obres completes del missatger de Wandsbeck’, 1775-1812).