Descriví la simptomatologia de diverses psicosis exògenes i estudià els deliris crònics sistematitzats, especialment l’erotomania. És el creador de la teoria de l'automatisme mental, segons la qual la malaltia psíquica és conseqüència de la producció espontània, automàtica i involuntària d’una sèrie d’elements semiològics, producte de l’excitació neuronal. La seva obra fou recollida pels seus deixebles i publicada un cop mort: Oeuvre psychiatrique (1942).