Fou més aviat neutral en els conflictes de la guerra de Successió polonesa. S'enfrontà, però, defensant les prerrogatives eclesiàstiques, a diferents governs europeus, a l’espanyol singularment, per causa de l’expansionisme a Itàlia. La ruptura diplomàtica (1736) fou superada pel concordat del 1737. El 1738 condemnà la francmaçoneria. Confirmà l’estatut de la Universitat de Cervera (1730).