De família de propietaris rurals, fou home de confiança del general Joan Prim, cap del partit progressista a l’Empordà, diputat a corts i cap de la milícia nacional gironina durant el Bienni Progressista (1854-56). Membre de la Junta Revolucionària de Girona, prengué part en el combat de Llers (1856). S'exilià al Rosselló, on fou tancat a la ciutadella de Perpinyà. Tornat a Catalunya, el 1868 fou governador civil de Girona i diputat a les corts constituents el 1873.