i el Clot | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels sumaris

Gran enciclopèdia catalana

el Clot

Entitat de població
Barcelonès
Parc del Clot
© Fototeca.cat
Barri i zona industrial de l’antic terme de Sant Martí de Provençals, agregat el 1897 a Barcelona, situat entre la Gran Via, la plaça de les Glòries, el Camp de l’Arpa i la Verneda.
Població: 
63.646 h
[1985]

Dues línies de ferrocarril el travessen: la de Barcelona-Portbou, iniciada el 1852, que hi té una estació, i la dels Ferrocarrils del Nord, iniciada el 1883. Hi resten encara algunes masies, com la vella torre de Sant Joan, antiga possessió de l’orde dels hospitalers; el nucli existia ja al s XVII, format al voltant de l’antiga carretera del Vallès (carrer del Clot), a la partida rural, deprimida, anomenada el Clot de la Mel , molt rica per les hortes al voltant del rec Comtal i els seus molins, proveïdora de queviures a Barcelona. Vers el 1638 fou construïda vora la carretera la capella, que subsistí fins a la construcció de l’església parroquial al s XIX. El mateix rec Comtal afavorí la instal·lació de nombrosos tallers i fàbriques, especialment tèxtils, i el 1853 hom hi establí els extensos tallers de reparació i dipòsit de màquines dels ferrocarrils de Madrid-Saragossa-Alacant. Amb la industrialització s’anà desenvolupant el barri entorn del nucli primitiu: en 1865-85 fou construïda la casa de la vila (actualment tinència d’alcaldia), en 1868-82, l’església parroquial de Sant Martí (hi ha també una església evangèlica), i el 1887, el mercat. El tramvia de Sant Andreu (1887), que el travessava, i la prolongació de la Granvia en milloraren les comunicacions. Durant la Setmana Tràgica (juliol del 1909) fou cremada l’església, que hom reconstruí posteriorment. La població, rebé la primera onada d’immigrants de fora de Catalunya als anys vint. La segona, entre els anys cinquanta i setanta, fou molt més nombrosa. La urbanització de la Meridiana (1950-60), damunt la línia dels Ferrocarrils del Nord, i l’autopista de Barcelona a Mataró han partit, quasi totalment, el barri. Durant els anys setanta sofrí l’allau de noves construccions especialment al sector més septentrional, anomenat el Camp de l’Arpao la Muntanya . A l’extrem sud-est del nucli hi ha la fàbrica Hispano-Olivetti.

Edifici de la Farinera
© C.I.C -Moià

Llegir més...