Sacerdot secular de la congregació de la Missió de Sant Vicenç de Paül, fou director de les filles de la caritat d’Espanya. Emigrat a França durant la primera guerra Carlina, fou professor de teologia dogmàtica a Châlons-sur-Marne. En tornar-ne (1844), fou nomenat bisbe de Canàries (1847), on creà diverses parròquies i restaurà l’hospital de Sant Martín. Autor d' Expositio ascetico-moralis pontificalis romani tit. de Collatione sacramenti ordinis (1845).