Cofrents

Cofrentes (es)

Cofrents

© Fototeca.cat

Municipi de la Vall de Cofrents, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat a la vall del Xúquer, a la seva confluència amb el Cabriol; tots dos rius discorren encaixats en els altiplans que enllacen amb l’altiplà de Requena al nord, amb les moles d’El Albeitar i de Cortes a l’est, i amb el massís del Caroig al SE; el territori presenta fenòmens volcànics: el recent volcà del Cerro Negro és pròxim a la vila.

L’àrea no conreada ocupa el 90% del terme, amb 4 700 ha de boscs (pinedes) i 3 400 ha de matollar i pasturatges. El secà (770 ha) és destinat a cereals, vinya i olivera; el regadiu (138 ha), als conreus associats d’herbacis i arbres fruiters (presseguers, pomeres, cereals i hortalisses). Hi ha la important central elèctrica de Los Embarcaderos, sobre el Xúquer, al sector SE del terme. El 1985 s’hi inaugurà una central nuclear amb una potència elèctrica de 975 MW. Restà gairebé despoblat en esdevenir-se l’expulsió dels moriscs. La vila (965 h agl [2006]; 394 m alt.) és a l’interior d’un meandre del Xúquer, al sud de la confluència amb el Cabriol, al peu d’un promontori basàltic on s’aixeca l’antic castell de Cofrents . Lloc de moriscs, tenia 420 focs el 1609; l’església parroquial de Sant Josep fou segregada de Xarafull el 1574; l’edifici actual, construït sobre l’antiga mesquita, és del 1621. Fou centre de la governació de Cofrents durant el govern borbònic. Dins el terme hi ha, a més, els llogarets de Las Casas de Alcance, de Las Casas de Basta i el balneari de Los Hervideros.