OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

conjunt d’art rupestre de la Roca dels Moros

Vista del centre d’interpretació de la Roca dels Moros
Ajuntament del Cogul
prehistòria prehist i art art
Pintures i gravats rupestres prehistòriques del grup dit dels pintors de les serres, a la Roca dels Moros, a 500 m del poble del Cogul (Garrigues), a la vora esquerra del riu de Set.

També havien estat conegudes com a pintures rupestres del Cogul o de les coves de Cogul, denominació que caigué en desús. És el jaciment d’art rupestre més septentrional d’aquest grup, un dels més famosos pel fet d’haver estat dels primers descoberts i, sobretot, per l’originalitat de l’escena de la dansa. Descobertes el 1908 pel rector del poble Ramon Huguet (historiador de la població), l’arqueòleg i geògraf Ceferí Rocafort i l’enginyer i excursionista Juli Soler les donaren a conèixer molt aviat, i han estat profusament estudiades pels més famosos especialistes: Lluís Marià Vidal, el comte Bégüen, H. Breuil, Cabré, Obermaier, Bosch i Gimpera, Almagro i A. Beltran.

Reproducció d’una part de les pintures rupestres de la Roca dels Moros
© Fototeca.cat
És una balma en la qual hi ha 42 figures pintades i 260 elements gravats sobre la roca. Algunes de les figures constitueixen escenes especials. Els colors dominants són el roig i el negre, que ressalten sobre un fons amb tonalitat ocre. Algunes figures són alhora gravades i pintades, i 10, només gravades. Hi ha representats toros, cabres, cérvols, com també algun caçador amb arc que són un bon indicador de la fauna d’aquella zona i de les activitats dels seus primers pobladors. Però la part més original és una escena de dansa, amb deu dones voltant un home nu, itifàl·lic, de 14 cm d’alçada. Les dones fan entre 25 i 30 cm i duen unes llargues faldilles acampanades, mentre que la part superior del cos sembla nua. També hi ha algunes figures disperses, de cérvols i caçadors, molt esquemàtiques, que deuen correspondre a una època posterior. Una característica d’aquestes figures és el fet de ser molt estilitzades, però amb trets bastant naturalistes

No sembla discutible el caràcter de santuari que tingué aquest lloc, amb culte durant segles, la qual cosa explica que es manifestin superposicions i figures repintades. La possible perduració del lloc sagrat fins a època històrica explica que també hi apareguin inscripcions ibèriques i fins i tot romanes, una de les quals es refereix a un vot: "Secundio votum fecit". La cronologia d’aquesta cova s’estén des del 7.000 aC fins al 100 aC.

El 1998 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El 2008 siniciaren els treballs per a la gestió, exposició i preservació del conjunt, que depèn del Museu Arqueològic de Catalunya, amb l’arranjament i la neteja del lloc i la construcció d’un edifici (acabat el 2010), que acull un centre d’interpretació. L’agost de 2015 obrí les portes al públic.

Col·laboració: 
MTa
Data de revisió: 
2020-04-08

Llegir més...