Preocupat sobretot per la fonamentació de la ciència fisicomatemàtica, interpreta Kant en sentit epistemològic i antimetafísic i concep la filosofia com una ciència formal de les categories científiques, ètiques i estètiques. El seu pensament, que pot ésser qualificat d’idealisme objectiu o crític, és àmpliament exposat en la seva obra principal, System der Philosophie (‘Sistema de Filosofia’), dividida en tres parts: Logik der reinen Erkenntnis (‘Lògica del coneixement pur’, 1902), Ethik des reinen Willens (‘Ètica de la voluntat pura’, 1904) i Aesthetik des reinen Gefühls (‘Estètica del sentiment pur’, 1912).