Comprèn dues àrees urbanes: la ciutat vella, que ocupa la part més alta, amb carrers estrets i costeruts que baixen amb molt de pendent fins al Mondego, i la ciutat moderna, a nivell inferior, de carrers amples i rectes, estesa al llarg del riu i separada de l’anterior per l’Arco de Almedina. A la part moderna hom ha instal·lat algunes indústries (teixits de lli, ceràmica i cuirs). Coïmbra és centre comercial de cereals i vins, ben comunicat per ferrocarril i carretera amb Lisboa i Porto. És també centre administratiu i d’ensenyament superior: Universidade de Coimbra, fundada el 1290. Al lloc de l’actual ciutat hi hagué des del s. II aC una població fortificada, anomenada Aeminium, d’origen cèltic o precèltic. Fou conquerida pels musulmans (715) i presa per Alfons III de Lleó, que la repoblà. La immigració dels habitants de la propera població de Conimbriga fou la causa per la qual, a partir del s. IX, hom conegué l’antiga Aeminium pel nom de Coïmbra. Ocupada novament pels àrabs (987), fou definitivament reconquerida per Ferran I de Castella (1064). Del 1139 al 1385 esdevingué capital del regne portuguès. El 1537 s’hi establí definitivament la universitat, que produí un creixement immediat de la població (de 1 300 h el 1527 passà a gairebé 2 000 h el 1540). S'oposà a l’annexió a Espanya (1579), i participà posteriorment en la revolta de la independència (1640). Ocupada pels francesos (1807), s’hi rebel·là (1808), però, represa pels invasors (octubre del 1810), fou arrasada. Entre els seus monuments es destaquen la catedral romànica (Sé Velha, s XII), la col·legiata de Santiago, amb una façana romànica (final del s. XII), i el monestir de Santa Cruz, reconstruït al s. XVI i amb façana manuelina. El museu Machado de Castro té una important col·lecció d’escultura romànica i gòtica i una de pintura del s. XVI.