La part més baixa i ben regada (per la séquia de Coix , filla de la de Callosa, i l’assarb de Simón, derivades del Segura, o per aigua elevada) s’allarga vers el nord-est. Les terres conreades ocupen gairebé tot el territori; d’aquestes, un 50% és de secà, en el qual dominen les figueres, que s’enfilen per les barrancades de la serra; hi ha també cereals i garrofers. El regadiu és dedicat a l’horticultura; hi ha també arbres fruiters, amb 21 ha de palmeres. Les úniques activitats industrials són l’explotació de pedreres de calcària marmòria i l’elaboració, en decadència, del cànem, que hom expedeix a Elx. El poble (6 317 h agl [2006]; 16 m alt.) és al peu septentrional de la serra, sota un esperó (63 m) on fou erigit un castell (1466) per Joan Roís d’Ávalos, el qual atorgà carta de població el 1483; al voltant del castell es formà l’antic nucli, Coix Vell (lloc de moriscs, tenia 164 focs el 1602 i 125 el 1609); el nucli anomenat Coix Nou sorgí més a ponent, a la carretera de Múrcia a València; actualment ambdós són units. L’església parroquial de Sant Joan, bastida el 1776 per Miquel Francia, fou sufragada pel bisbe d’Oriola Josep Tormo, que hi tenia un petit palau.
Panoràmica de la plana deltaica del Segura-Vinalopó amb Coix a primer terme
© Fototeca.cat