Es formà a la Universitat de Cervera, d’on passà a la seu gironina com a cabiscol major. Durant la invasió napoleònica formà part de la Junta de Defensa. Nomenat arquebisbe de Caracas (1808), es trobà amb greus dificultats durant la lluita independentista, i la seva actuació comprensiva feu que el govern de Madrid el cridés a la metròpolis i restés sense efecte el nomenament per a la seu de Palència. Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1796), on havia llegit una memòria sobre Los caracteres principales de los catalanes en tiempos de nuestros condes (1805).