i Col·legi de Cirurgia de Barcelona | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Col·legi de Cirurgia de Barcelona

cirurgia cir i ensenyament enseny
Institució docent per a l’ensenyament de la cirurgia fundada a Barcelona per ordre reial el 1760, sota l’impuls i la direcció de Pere Virgili, segons el model del de Cadis.

Tingué el títol de reial. Era destinat a la formació de cirurgians militars i també civils per al Principat. Virgili redactà els estatuts del 1764, any que fou inaugurat oficialment (des del 1761 ja funcionava) en un edifici propi, d’estil neoclàssic, construït dins els terrenys de l’Hospital de la Santa Creu segons projecte de l’arquitecte Ventura Rodríguez. N'era president el primer cirurgià de cambra de Madrid, que delegava les funcions en el director. Una part dels títols que concedia eren equivalents als universitaris i controlava l’exercici de la cirurgia al Principat. Aviat adquirí un gran prestigi, tant pels professors —Antoni Gimbernat en fou un dels més destacats els primers anys— com pel tipus d’ensenyament, eminentment pràctic, possibilitat pel treball amb els malalts de l’Hospital de la Santa Creu (els professors n'eren cirurgians) i per la facilitat de practicar disseccions. Tenia alumnes interns. En les juntes literàries, setmanals, hom publicava i discutia els casos més interessants. Els estatuts del 1795 (anàlegs als dels col·legis de Cadis i de Madrid, inspirats per Gimbernat) donaren més importància als estudis mèdics i fixaren el sistema d’oposicions a càtedra. El Col·legi hagué de vèncer l’oposició dels metges, del Protomedicato de Castilla, dels col·legis antics de cirurgians i de la Universitat de Cervera (cada vegada més mediatitzada per la institució barcelonina). En dos períodes breus el Col·legi s’uní a la càtedra de Medicina Pràctica de l’Hospital de la Santa Creu (en 1799-1801, amb el nom de Col·legi de Cirurgia i Medicina , i en 1821-23, juntament amb la de Farmàcia, amb el nom d' Escola Especial de la Ciència de Guarir ). La unió definitiva fou un fet el 1827, any a partir del qual i amb el nom de Col·legi de Medicina i Cirurgia , atorgà el títol de metge i cirurgià indistintament. El 1843, amb el trasllat de la Universitat de Cervera a Barcelona, la institució es convertí en Facultat de Ciències Mèdiques, amb seu (fins a la construcció de la nova facultat i hospital clínic a la fi del s XIX) al mateix edifici del Col·legi. El 1929, en instal·lar-s’hi l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, aquest fou restaurat; conserva l’amfiteatre anatòmic, presidit pel bust de Pere Virgili, amb una interessant taula de dissecció de marbre, obra de Joan Enric, i el cadirat, obra de Llorenç Rosselló.

Col·laboració: 
TLlC

Llegir més...