Fou professor de la Universitat de Compostel·la entre el 1840 i el 1877, i publicà una Memoria (1843) sobre el minifundisme gallec. Traslladat a Madrid, fou catedràtic de dret polític entre el 1845 i el 1881, i després, fiscal del Tribunal Suprem. Són obres seves Derecho Administrativo (1850), Principios de Economía Política, de signe lliurecanvista, Biblioteca de los economistas españoles de los siglos XVI, XVII y XVIII (1861) i Historia de la economía política en España (1863). Participà en totes les campanyes antiproteccionistes, i fou diputat i senador del grup de Sagasta.